Espacio publicitario

MEMORIA

La inclusión de estos espacios de singular relevancia histórica, de diálogo y exilio durante la Guerra Civil contarían con acciones conmemorativas y didácticas.

València, 17 de septiembre de 2022

Compromís ha pedido entre su casi centenar de enmiendas al Proyecto de Ley de Memoria Democrática la inclusión del Parador de Benicarló y del Fondó de Monòver entre los Lugares de Memoria Democrática. “El Proyecto de Ley propone ya algunos espacios de partida que se incluirían en un futuro inventario. Tenemos muchos espacios bélicos en lo que fue el frente, fábricas o refugios, pero hemos querido platear dos que pensamos no han tenido el foco que merecen, como son el actual parador castellonense y las infraestructuras entorno a la pedanía del Fondó, en Monòver, donde se estableció el Gobierno antes de partir hacia el exilio”, ha señalado el portavoz de Compromís en el Senado.

El Parador de Benicarló, nacido a partir de un albergue de carretera tuvo como huéspedes a intelectuales extranjeros como Pablo Neruda, André Gide, André Malraux u Octavio Paz, entre otros, que iban a asistir al II Congreso de Escritores Antifascistas en València en 1937; al poeta Antonio Machado o a Largo Caballero, presidente del Consejo de Ministros y Jefe del Gobierno, Lluís Companys, presidente de la Generalitat de Catalunya o Manuel Azaña, presidente de la República, que incluyó a este escenario y ciudad en su obra La velada en Benicarló, considerada su testamento político. El Albergue de Benicarló vivió notables reuniones políticas y alojó a destacadas personalidades en el contexto de la contienda civil española tras el golpe de Estado, que “deben ser recordadas por tratarse de reuniones de vital importancia política durante la Guerra Civil”, señala Mulet.

Existen pruebas documentales de estas visitas y un importante espacio correspondido por el interés de muchos investigadores de la Guerra Civil y turistas por conocer estos escenarios que acogieron momentos cruciales de nuestra historia, especialmente a partir del traslado del Gobierno republicano a València en noviembre de 1936.

Últimos días del Gobierno

El Fondó acogió los últimos momentos del legítimo Gobierno de la II República Española y la pedanía del Fondó se convirtió en el centro político más relevante del momento, al partir desde su aeródromo hacia el exilio las personalidades políticas más importantes del gobierno de la Segunda República.

El Fondó acoge un espacio memorialista con un centro de interpretación histórica que divulga los hechos allí ocurridos con recursos didácticos, un refugio antiaéreo creado por el Comité Nacional para la Defensa Pasiva con capacidad para 200 personas con dibujos de niños y niñas en las guerras de España y Siria; una vivienda-cuartel que acogió a los soldados de la aviación y a la última reunión del buró político antes de subirse en dos aviones bimotores Douglas de las Líneas Aéreas Postales Españolas (LAPE) hacia el exilio.

Desde el aeródromo El Mañar partieron el 6 de marzo de 1939 hacia el exilio en La Senia (Orán, Argelia francesa) y Toulouse (Francia) dirigentes del Gobierno como el presidente Juan Negrín, el ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación Vicente Uribe, el director general del Instituto de Reforma Agraria, Enrique CastroÁngel Álvarez Fernández (Angelín), el ministro de Estado Julio Álvarez de Vayo, el gobernador Civil de Alacant y Cuenca y secretario general del Ministerio de Defensa Jesús Monzón, el secretario de organización del PCE Pedro Checa, el director general de Agricultura Manuel Delicado, el dirigente del PCE Fernando Claudín, el intelectual, político, representante del Komintern y Brigadas Internacionales y secretario general del PC italiano Palmiro Togliattiel poeta de la Generación del 27 Rafael Alberti y su mujer María Teresa León, el Estado Mayor el coronel Antonio Cordón y la diputada Dolores Ibárruri “Pasionaria”, su secretaria Irene Falcón, el general Hidalgo de Cisneros jefe de la aviación republicana, Enrique Líster, el diputado comunista francés Jean Cattelas y otros mandos militares como el general de brigada Juan Guilloto ‘Modesto’.

El espacio memorialista recuerda que, en las semanas previas a la toma de las comarcas de Alacant por el ejército sublevado, medio millón de personas huyó a Francia por miedo a represalias. “Este espacio en el que tuvieron lugar los últimos momentos del Gobierno de la Segunda República debe servir de punto de encuentro para reflexionar en torno a la tragedia de los exilios humanos y es un innegable museo histórico al aire libre”, recuerdan en su propuesta.

MEMÒRIA

Compromís demana en la tramitació de la Llei de Memòria Democràtica que el Fondó de Monòver i el Parador de Benicarló siguen llocs de memòria

La inclusió d’aquests espais de singular rellevància històrica, de diàleg i exili durant la Guerra Civil comptarien amb accions commemoratives i didàctiques

València, 17 de setembre de 2022

Compromís ha demanat entre el seu quasi centenar d’esmenes al Projecte de Llei de Memòria Democràtica la inclusió del Parador de Benicarló i del Fondó de Monòver entre els Llocs de Memòria Democràtica. “El Projecte de Llei proposa ja alguns espais de partida que s’inclourien en un futur inventari. Tenim molts espais bèl·lics en el que va ser el front, fàbriques o refugis, però n’hem volgut plantejar dos que pensem no han tingut el focus que mereixen, com són l’actual parador castellonenc i les infraestructures junt a la pedania del Fondó, a Monòver, on es va establir el Govern abans de partir cap a l’exili”, ha assenyalat el portaveu de Compromís al Senat.

El Parador de Benicarló, nascut a partir d’un alberg de carretera va tenir com a hostes a intel·lectuals estrangers com Pablo Neruda, André Gide, André Malraux o Octavio Paz, entre altres, que anaven a assistir a l’II Congrés d’Escriptors Antifeixistes a València en 1937; al poeta Antonio Machado o a LargoCaballero, president del Consell de Ministres i Cap del Govern, Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya o Manuel Azaña, president de la República, que va incloure a aquest escenari i ciutat en la seua obra La velada en Benicarló, considerada el seu testament polític. L’alberg de Benicarló va viure notables reunions polítiques i va allotjar a destacades personalitats en el context de la contesa civil espanyola després del colp d’estat, que “han de ser recordades per tractar-se de reunions de vital importància política durant la Guerra Civil”, assenyala Mulet.

Existeixen proves documentals d’aquestes visites i un important espai correspost per l’interès de molts investigadors de la Guerra Civil i turistes per conèixer aquests escenaris que van acollir moments crucials de la nostra història, especialment a partir del trasllat del Govern republicà a València al novembre de 1936.

Últims dies del Govern

El Fondó va acollir els últims moments del legítim Govern de la II República Espanyola i la pedania del Fondó es va convertir en el centre polític més rellevant del moment, en partir des del seu aeròdrom cap a l’exili les personalitats polítiques més importants del govern de la Segona República.

El Fondó acull un espai memorialista amb un centre d’interpretació històrica que divulga els fets allí ocorreguts amb recursos didàctics, un refugi antiaeri creat pel Comitè Nacional per a la Defensa Passiva amb capacitat per a 200 persones amb dibuixos de xiquets i xiquetes en les guerres d’Espanya i Síria; un habitatge-caserna que va acollir als soldats de l’aviació i a l’última reunió del buró polític abans de pujar-se en dos avions bimotors Douglas de les Línies Aèries Postals Espanyoles (LAPE) cap a l’exili.

Des de l’aeròdrom El Mañar van partir el 6 de març de 1939 cap a l’exili en La Senia (Orà, Algèria francesa) i Tolosa (França) dirigents del Govern com el president Juan Negrín, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació Vicente Uribe, el director general de l’Institut de Reforma Agrària, Enrique CastroÁngel Álvarez Fernández (Angelín), el ministre d’Estat Julio Álvarez de Vayo, el governador Civil d’Alacant i Conca i secretari general del Ministeri de Defensa Jesús Monzón, el secretari d’organització del PCE Pedro Checa, el director general d’Agricultura Manuel Delicado, el dirigent del PCE Fernando Claudín, l’intel·lectual, polític, representant del Komintern i Brigades Internacionals i secretari general del PC italià Palmiro Togliattiel poeta de la Generació del 27 Rafael Alberti i la seua dona María Teresa León, l’Estat Major el coronel Antonio Cordón i la diputada Dolores Ibárruri “Pasionaria”, la seua secretària Irene Falcón, el general Hidalgo de Cisneros cap de l’aviació republicana, Enrique Líster, el diputat comunista francès Jean Cattelas i altres comandaments militars com el general de brigada Juan Guilloto ‘Modesto’.

L’espai memorialista recorda que, en les setmanes prèvies a la presa de las comarques d’Alacant per l’exèrcit revoltat, mig milió de persones va fugir a França per por a represàlies. “Aquest espai en el qual van tenir lloc els últims moments del Govern de la Segona República ha de servir de punt de trobada per a reflexionar entorn de la tragèdia dels exilis humans i és un innegable museu històric a l’aire lliure”, recorden en la seua proposta.

Espacio Publicitario

Deja un comentario